En pocs dies he llegit dos llibres autobiogràfics: Diari d'hivern, de Paul Auster , i Quan érem feliços d'en Rafel Nadal. Els dos es llegeixen bé. Prosa rica i fluïda. El lector no ha de fer cap esforç per entendre'ls, ja sé que no són llibres de tesi, són rius de memòria, ara, jo esperava més, tant de l'un com de l'altre. Així i tot em quedo amb el de l'Auster, una raó per l'autor que és en sí, i l'altra perquè d'una manera força objectiva ofereix al lector el que ha estat la seva vida
El llibre d'en Nadal, és tota una altra cosa, és un enfilall d'anècdotes molt localistes: Girona, el Cullell, la Fosca... i d'una família de molts germans, però sense entrar en cap intimitat ni tesi. Es queda en la superficialitat del paradís perdut: la infància, que si fa o no fa és molt semblant a la de tots. Potser les dificultats que han pogut tenir una família de pares de l'Opus i fills d'esquerres les deixi per un segon llibre quan ja no eren tan feliços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada