Estic asseguda davant d'aquest teclat que em tempta, quan veig tantes lletres juntes desendreçades una veu em crida a posar-hi ordre, és una de les meves manies, l'ordre: a, b, c,... Però no és això el que vull, tot al contrari, les vull remenar bé per veure què en surt. Ara pico una S, després una I, després pulso..., ai el dit ha tornat a l'S, ara trio una vocal, quina?, mira l'O ben rodona i ben bufona, i ai, carai, l'índex torna a l'S. M'aturo i llegeixo la combinació: SISOS! El dit del cor s'ha escapat cap a l'admiració. Admiració és el que em provoca aquesta paraula tan estimada i que em fa tan feliç. He dit abans de començar que estava emmurriada? Doncs ja m'ha passat, Sisos és una paraula màgica.
Anna
Ai collons, ara resulta que la Bovary busca les lletres com la Xelito buscava aquella puça que feia glatir tans senyors de l'época, mira tu, el que s'apren amb els blocs que no són de ciment...
ResponElimina