UN DIBUIX

El dia de la presentació a Cal Llibreter de Sant Just, hi havia una noia que dibuixava. Es diu XITA..., no en sé el cognom. i quan es va acabar l'acte ens va presentar aquest dibuix:

Us agrada, oi?

SIS EN PUNT PRESENTA

Dijous passat, dia 15 de juny, es va fer la presentació del nostre recull

          VINT-I-DUES CAMÈLIES I UN PESSIC DE POLS

          a CAL LLIBRETER de SANT JUST

Cal Llibreter

va ser un acte informal, pròxim, molt creatiu que va presentar i conduir la periodista LALI SANDIUMENGE que li va saber donar un caire diferent, i on tothom s'ho va passar d'allò més bé.

Lali Sandiumenge

AGENDA

Cal Llibreter i Ònix Editor us conviden a l’acte de presentació del recull "Vint-i-dues Camèlies i un pessic de pols" del grup Sis en Punt.  

Presentarà l’acte Lali Sandiumenge,

escriptora i periodista.

Intervindran:

Òscar Esquerda, d’Ònix Editor

I els autors de Sis en punt:

Anna Folch, Elisabeth Lazagabaster,

Marta Malleu,

Rafel Martí i Ramon Jané.

Dijous 15 de juny del 2017 a les 19,30 h. a la llibreria Cal Llibreter de Sant Just Desvern, al carrer Bonavista, 81.

SIS EN PUNT PRESENTA

Tal com estava previst el dia 17 de maig es va fer la presentació del llibre "Vint-i-dues Camèlies i un pessic de pols" a l'auditori del Pati Manning de Barcelona.
La sala estava plena, ja no hi cabia ningú.
Després per celebrar l'èxit una copeta de vi fresquet.
Tot va anar de primera. Van parlar en Josep Albanell, escriptor; l'Isidre Grau, escriptor; l'Oscar Esquerda, editor; en Jordi Muñoz, director de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelona,

 i els Sisos van llegir.

Ara, només cal que tots els nostres seguidors llegeixin el llibre. Ho fareu, oi?

I perquè us en agafin ganes us passem el pròleg del recull que va tenir l'amabilitat de fer-nos l'escriptor i ex-professor nostre Isidre Grau

CONTISTES SOLIDARIS

Si algú dubta de la solidaritat dels contistes, que demani referències del col·lectiu Sis en punt. Es trobarà amb una colla de veterans, no tan sols en l’ofici de viure sinó també en el de l’escriptura, que fa gairebé una dècada que comparteixen en grup, primer a les aules de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i després amb una continuada disciplina autogestionària, mentre fan compatibles els progressos individuals amb els projectes comuns, com aquest que ara surt a la llum pública.

Però abans d’aquestes “Vint-i-dues camèlies i un pessic de pols” tan ben orquestrades, els Sisos ja s’havien embrancat en altres aventures escrites, com el recull que van titular “La ciutat rosa d’Onicrab”, un trepidant recorregut en bus pels diferents barris de Barcelona. Si a aquesta producció conjunta, hi afegim que entre els cinc autors acumulen algunes desenes de premis de narrativa breu a títol personal, haurem de convenir que estem parlant d’un equip particularment creatiu, amb una virtut singular: saber unir la convivència amistosa amb la complicitat literària.

Això significa molta vida de portes endins fins que ara tenim l’oportunitat de llegir el seu primer recull publicat. Una col·lecció de vint-i-quatre històries que comparteixen un espai comú, un espai tan delicat i evocador com és un tanatori. I és clar, es tracta d’un espai amb olor de mort. Ara bé, malgrat el flirteig amb una qüestió tan seriosa, de naturalesa força radical, val a dir que els autors l’han abordada amb un sentit de l’humor que s’alimenta de les més diverses graduacions, des de la ironia a l’esperpent, perquè quedi ben clar que els de Sis en punt saben riure’s del mort i de qui el vetlla.

Mentrestant, com si no passés res de tràgic, ens ofereixen una galeria de personatges amb molts números perquè ens quedin impresos a la memòria, com ara el cirurgià plàstic que després de cometre un error que l’ha apartat de la professió subsisteix amb la feina de restaurador de morts al servei dels familiars que els volen recordar amb millor cara; o la senyora que s’ha fet addicta a les sales de vetlla per alimentar-se dels croissants i els cafès amb llet que s’hi serveixen; sense oblidar els músics que recorden festivament els vells temps en què es dedicaven a fer concerts per als enterraments; ni perdre de vista les crisis matrimonials, com és el cas de la dona que ha estat víctima d’un error operatori i el marit en vol treure un bon rendiment econòmic, ni els ajustos de comptes d’una parella que es belluga millor en el negoci de l’art que en la intimitat conjugal. Però també hi ha un cert espai per a la nostàlgia, com ara en la narració que tanca el rosari, quan un dels empleats de la funerària relaciona una difunta amb els seus records de joventut.

No es tracta pas d’avançar, i encara menys d’aixafar, cap de les sorpreses estimulants que proporciona el llibre, sinó més aviat d’aportar garanties d’una lectura amena i addictiva, tant per la varietat de situacions descrites com per un estil fresc, desenfadat, que sap convertir les diferències pròpies d’una autoria col·lectiva en un veritable al·licient. Potser és que la voluntat d’obrir el joc literari és prou potent perquè tot encaixi en una única partitura. Tanmateix, jo diria que encara hi ha un altre mèrit més a destacar, que és la perspicàcia i la saviesa literària que es va acabalant després de treballar tant de temps en clau de grup. És quan les idees es fecunden les unes amb les altres i les relacions interpersonals acaben d’afegir-hi el toc de gràcia.

Sense descartar que tal vegada el secret de tot plegat rau en la cita d’Eleanor Rooselvelt que encapçala el recull: “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis”. Durant anys i més anys els de Sis en punt han sabut donar corda a la imaginació i al llenguatge i ara ens ofereixen un fruit de la seva maduresa. Nosaltres, els lectors, només podem brindar per la llarga persistència dels seus somnis i esperar llegir-los de nou ben aviat.

Isidre Grau