Anem una mica endarrerits, però us ho expliquem:
A principis de desembre, ARC, Associació de Relataires en Català, va presentar el seu llibre SÓN POCS, SOM MOLTS com cada any, i que dedica a la MARATÓ de TV3.
Per fer aquest recull de relats i poemes, ARC organitza un concurs on a més de cenyir-se al lema que dóna títol al llibre, cal tenir com a referència una de les obres gràfiques que aporten un grup d'artistes de la pintura, coordinats per Art Primilia.
 |
| Joan Pascual |
POETA
La Diana
Vescor AA 2521, al top de la societat, científica de ginys subaquàtics, es
preguntava cada dia quin era aquell món on vivia. I no trobava respostes.
Enyorava l’IU. Enyorava les coses boniques que li deia en els seus poemes. Havien
crescut junts però, en un determinat moment, ell havia desaparegut. Era un DP,
un Descartat-Poeta. Si hagués estat un ZZ portaria una vida molt dura, de cuc,
però el veuria.
Els
Grumis, que havien arribat travessant l’Univers ja feia dècades, manaven les
seves vides, els feien treballar segons la seva intel·ligència i descartaven
artistes, poetes, músics, filòsofs..., tenien por de la seva capacitat de
rebel·lia; però no els eliminaven, només els apartaven, potser algun dia la
seva imaginació, la seva creativitat els seria útil. Els aïllaven en un lloc
secret més enllà del gran mar. Enmig havien instal·lat una llenca de foc
Grumienc que corria damunt les aigües, s’alçava cel amunt i s’endinsava per les
profunditats. I mai no s’apagava.
La Diana
continuava fent-se preguntes que no podia compartir, fins que un dia, a la
pantalla de la seva Gaia, va aparèixer un mapa, una ubicació i un lema: “Nosaltres
som molts, ells pocs. Nosaltres podem, uneix-te. Associació AA”. Van ser uns segons. Era un missatge
clandestí. El cor li bategava de pressa. Així les seves sospites, les seves
preguntes potser tenien resposta? A partir d’aquell moment va treballar
ardentment i d’amagat per a l’Associació. El seu objectiu era construir un vehícle marí capaç de travessar el
foc per arribar a l’Illa dels Descartats i tornar a ser un poble sencer.
L’esforç
titànic, secret, va ser dur però eficaç. Un dia els caps AA van embarcar, amb
tota mena de precaucions, per travessar aquell foc mortífer. Burlaren
vigilàncies i perills, i van arribar a l’Illa.
La Diana
va buscar desesperadament l’IU. Quan el va trobar es van mirar, havien passat molts
anys. Ella s’havia convertit en una lluitadora i ell ja no escrivia poemes.
Tanmateix,
tornaven a estar junts.
La Marta Malleu hi va participar amb aquest conte.
