FELICITATS!
El nostre company Ramon Jané va obtenir el segon premi en el 22 CONCURS LITERARI DE NARRATIVA LLIURE I POESIA PER A GENT GRAN de LLEIDA
PREMI LA VEU
amb el següent conte:
O
BOTAFUMEIRO
Una munió
de gent s'havia congregat a la plaça de l'Obradoiro per celebrar la festivitat
de Santiago apòstol. Alguns, amb els peus llagats, s'havien de recolzar amb els
seus bordons per poder caminar.
Hi havia
pelegrins de tot arreu que havien fet el camí i esperaven gaudir del ritual
purificador del botafumeiro.
De mica
en mica van entrar a l'interior de la Basílica. Estava plena de gom a gom quan
el capellà va començar la cerimònia.
―Ja podeu anar a preparar el foc ―va dir l'oficiant als escolans a mitja celebració
En acabar la missa, el capellà va beneir els assistents i
els nois van pujar a l'altar amb una cassoleta plena de brases que subjectaven
amb unes tenalles.
Els tiraboleiros van despenjar del sostre l'encenser de
60 kg de pes, fins a deixar-lo a mig metre de terra. Un dels homes va alçar la
tapa i els nois hi van dipositar les brases.
―Benedicit incensum ―va dir el capellà, alhora que
abocava una bona quantitat d'encens damunt del foc.
El tiraboleiro major va empènyer suaument l'encenser i
els altres homes van tirar amb força de les cordes que el subjectaven. El
botafumeiro va començar a desplaçar-se amb un moviment pendular cap a les naus
laterals. Al cap d'un minut i mig el giny havia aconseguit la seva màxima
altura, davant la mirada fascinada dels assistents que seguien el seu moviment
com si fos un partit de tenis.
En pocs instants la Catedral va quedar immersa en una
boira blavosa i impregnada d'una olor agradable. Entre el moviment pendular i
l'olor d'encens els pelegrins semblaven sotmesos a una sessió d'hipnosis
col·lectiva. Alguns d'ells estaven
estirats a terra amb els braços en creu. En aquell moment l'orgue barroc va
ressonar dins de la Basílica i la gent va entonar l'himne de l'apòstol.
Cantaven amb tantes ganes, que un cop acabat el càntic, un dels pelegrins que
venia de Sanxenxo va cridar:
―E agora pola virxe de Guadalupe ―i va entonar A
rianxeira.
Primer va cantar tot sol, però de mica en mica s'hi van
afegir més veus. Fins i tot, el capellà, els tiraboleiros i l'organista estaven
contagiats per la màgia del moment.
A partir d'aquell dia, quan els divendres a les set i
mitja de la tarda se celebrava la missa del pelegrí i el botafumeiro volava pel
transsepte de la Catedral, es repetia aquella comunió extraordinària entre els
assistents a la cerimònia.
El degà de la Basílica estava meravellat per l'actitud
participativa dels pelegrins. Cada cop hi havia més gent que venia a la
celebració de l'eucaristia i no s'hi cabia a l'interior.
Un dia, una de les monges que netejava els ornaments
religiosos, va descobrir, horroritzada, que havia desaparegut la santa custòdia
de la sagristia.
Immediatament, el degà va denunciar el fet a la policia.
Quan es va presentar l'inspector, ell i el degà van
revisar les gravacions de la càmera de vigilància que hi havia a l'estança,
dissimulada darrere d'un quadre del sant sopar. La seva sorpresa fou majúscula
quan van veure les gravacions.
No només van descobrir el lladre de l'ostensori, que va
ser detingut al cap de poques hores, abans que pogués desfer-se del botí, sinó
que van veure com els escolans obrien un
armari on hi havia l'encens del botafumeiro i el barrejaven amb una substància
polsegosa que duien dins d'una bossa.
Quan van comprovar el contingut de l'encens, l'inspector
va exclamar:
―Puxeron marihuana aos bastardos!!!
Els escolans van ser traslladats a comissaria. Un d'ells
va confessar que s'havia trobat un paquet de 2 kg a una platja de la ria de
Muros, quan hi va anar de vacances a l'estiu. No va dir res als seus pares i
quan va tornar a casa, li va comentar al
seu company. Entre tots dos van decidir fer la bretolada.
Els nois van passar una nit a la garjola, però atès que
eren menors d'edat, l'únic càstig fou la prohibició de tornar a fer d'escolans.
Alguns dels pelegrins que van viure l'experiència van
comentar al degà que els dies que van anar a veure el botafumeiro els van desaparèixer
els dolors articulars i neuràlgics que tenien.
Arran d'això, l'home li va demanar al tiraboleiro major
que en festivitats importants, barregés una mica d'aquella substància
miraculosa, que havien portat els nois, amb l'encens del botafumeiro.
Ramon
Jané
