Són les sis de la tarda, des de la finestra del meu estudi contemplo el veïnat. El sol juganer rebota contra les parets de les cases i m'il·lumina el meu espai. Una senyera, penjada a l'àtic d'enfront, voleia i m'alegra el cor. Les cases em tornen la mirada, unes tenen els ulls closos, finestres tancades; d'altres em fan l'ullet, una persiana pujada, l'altra baixada. I moltes tenen berrugues, són els aparells d'aires condicionats. No hi veig gent, potser treballen, o miren la televisió, o són a passeig, o fan una becaina... Estic en plan Hichcock, però sense els binocles, ni la cama enguixada...
I ara us preguntareu a què ve aquest escrit? Doncs, perquè des de fa una estona m'he retrobat amb el nostre blog, SIS EN PUNT, i m'han agafat unes ganes boges d'escriure-hi. De retrobar-me amb tots vosaltres, els meus amics, les meves persones... Ara us toca a vosaltres, llegiu-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada