El nostre company Rafel ens va escriure unes corrandes:
Els Sisos, qui sinó..?
és al Guinardó de Dalt
accedim al tabernacle
amb emoció virginal.
La rossa, riallera,
amatent ens farà passar
les magues de les lletres
estan a punt de començar.
Els dimecres, sol caient,
en un ordre aparent,
les Sises es disposen
a fer màgia d’escrivent.
Quan enfila l’agulla
la rossa, joia liberal,
disseca la burgesia
la bona i l’animal.
Pinta poesia quan vol,
escriu versos musicals,
i si l’amor se li presenta,
fa un àngel terrenal.
Tant és un home de negre
com una àvia espectral,
l’enginyer no s’arronsa
ni amb un viatge espacial.
Gentil jonc de ribera,
delicadesa sensual,
estudia els ancestres,
lectora subterrenal.
Les valves d’una perla
s’obren per amor abissal,
petit glop de confitura
i de verí, quan cal.
Sant Jordi és l’excusa
d’un amor incondicional
que fins i tot la musa ens enveja,
Sisos, en el seu Olimp celestial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada